We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

L'amor o la guerra

by Pau Miquel Soler

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Rosa i segell, balcons oberts, terra de fruit, aigua de fang. Fulgor d’acer, pau voleiant, pomells florits,, dies com pa. Hora del rec, tancat de l’hort, palmes gentils. Solc del matí, ram de perfums, escala i sol.
2.
Jo t’he mirat, amant, des d’una torre, i t’he sentit molt meua als teus carrers, entre les gents, entre les fulles, entre l’alba que neix i una brisa a les teles. Jo t’he mirat com mariner amant des de la mar, com línia d’amor, i he cantat el meu cant a la popa, deixant que el cor donàs el darrer vers. Jo t’he mirat, amant, com llaurador vinclat al solc per on arriba el dia i he enyorat finestres i balcons. Jo t’he mirat, amant, amb ulls de cec, tot recorrent un per un els carrers on vaig sentir la primera delicia. Jo, desterrat, amb la paraula trèmula, enyore uns béns que m’omplien les mans, i em veig les mans molt riques d’aquells béns que vaig tenir, vivents entre els meus dits. Jo, desterrat, enyore carrers, places, enyore un temps que ja és passat per sempre, com navegant que intenta, riu amunt, reviure uns fets, reviure una delícia. No tornaré, però et recorde sempre, amb ulls a punt de descobrir-te el cos, amb ulls amants, nit i dia desperts. Entra una llum, i entrava de puntetes com una amant que no vol despertar-te, i jo la veig com s’acosta al meu llit.
3.
En un carrer d’Alacant - barri antic - han començat a ballar, dones i homes. Salten lleugers i la gent ho contempla. Com els infants que miren l’espectacle. Amb espardenyes és el salt millor, sona, de lluny, una guitarra oculta. I canta algú, l’un i el dos, però ells ballen. Han elegit el millor del dibuix. Balla el país, amb aquestes parelles balla el país, car el futur és seu. Seu i ben seu. I la música és seua. El firmament de l’estelada mel.
4.
Em dus a tu 02:27
me’n vaig amb tu em dus a tu pugem al cadafal i ho féiem conjugals sempre bramant l’entrecuix que es desperta tirons de pèls fatigues de bromera sempre excedint estretors de vagina fes-me almirall de la nau del teu cos o capità dels teus béns repartits o general de tot el que tens tu jo manaré decretaré totes les guerres les lliurarem damunt el llit feliços.
5.
La nit és una pedra blanca. La nit és una pedra blava. Aitana Un cavaller d’or i de plata creua el barranc de la batalla. Aitana Aitana de la pedra fosca, Aitana de la pedra blanca. Al mateix rodolí d’aigua canta una donzella daurada. Mullats tenia els cabells, tenia la pell amarada. Aitana Per la mar renilla una barca Perquè era molt blava la nit ens tornaríem a estimar. Camines nua per l’estança. Tens l’estatura de la sal Perquè era molt blava la nit ens tornariem a besar. Enjogassat amb els teus pits. Tota la nit enjogassat. Les teues cuixes se’n anaven per la mar. El vent és una xarxa. La claredat entrava i anava nua per la casa. Ametla dolça. Ametla amarga Posava els peus dintre la safa i creixia un arbre de sal, un sant miquel amb una espasa. Anava nua per la casa. Ametla dolça. Ametla amarga. Perquè era molt blava la nit ens tornaríem a estimar. Camines nua per l’estança. Tens l’estatura de la sal Camines nua per l’estança i jo em moria d’estimar T’evocava nua dempeus. Mai res no seria pecat. Alacant. Per la finestra entra el mar.
6.
Solquen vaixells i riuraus el matí. Van a l’amor o la guerra, les lluites, les proes d’or les corones de l’aire, dons de cristall, matiners ermites. Van a l’amor o la guerra! Solcaven ones del mar, de vidres reiterats, i salpassaven una brisa alegre amb àgils mans i ballaven els peixos. Per un amor errant de Carmesina, per un amor capital de Tirant, per un amor desvetllat a una cel·la, puguen xiprers i penetren el dia, canten els pins voladores cintures i arriba el jorn al seu centre de gràcia.
7.
Com al joc de daus, tot o res, amb un delit brusc, embriac, o al dictat més caut de l’escac que mesura més, del seny pres, la jugada futura. Empès a més encara, al cul del sac, crec carrer el que és atzucac, i persevere encara més. Ets captiu, mai no fugitiu, al vertiginós nucli, centre de l’al·lucinat laberint on lluites amb feroç instint. Et cal aturar-te un moment on ets ara, dintre el brogit, abans que et signifique oblit allò, pregon, que el teu cor sent, perquè no et serà trencament ni tampoc sentiment occit: rossinyol al cor de la nit, el cant fulgura permanent. Mesuraves la vastedat desdibuixada d’un record des d’un nucli sabut, concret com volent-te saber complet!
8.
L’amor més gran que ha nascut a la terra, L’amor més gran que ha nascut a la mar: L’amor que té l’estatura del segle I ha desxifrat velles claus del dolor; Aquest dolor que passa el món, com un Amarg estel, aquest dolor pregon De la sement enterrada a la mar, Aquest dolor de musical esquema, fent avançar un amarg alfabet Que creua els anys, com arravata els segles. Aquest amor serà el dolor més alt, Aquest dolor serà l’amor més fondo, I florirà, nit i dia, recòndit.
9.
10.
11.
Les barricades de la fosca lluita, les barricades del combat obrer. S'han rebel·lat els telers i les serres; s'han rebel·lat els trabucs de la festa. S'han rebel·lat; i planten cara al dia, cara a la mort, damunt les barricades. És el matí de fones i ferides, és el matí de la lluita darrera! Alguns han mort; però altres continuen el seu combat, amb mocador al front, sempre lluitant, amb la sang perseguida. Caurà la nit, com un fum, una serra. Caurà la nit, cordells de presoners. Caurà la nit però hi ha la llavor! Com sang o pa de permanent vigília, com sal i vi, com hospital de nafres, com derrotat amb una canya sols, o com lligat amb un aspre cordell. Tornen camins de pols recongeuda, del dur afront, de la derrota amarga, assenyalant camins per al futur, assegurant reivindicacions. Com drap o arrap, com el pit tatuat, com el metall de la lluita diària, sostres perduts, enteixinats de nacre. Caurà la nit, com un fum, una serra. Caurà la nit, cordells de presoners. Caurà la nit però hi ha la llavor!
12.
Tenia un amor de lluna i esperava desvetllat per si de cas venia l'hora clara de la llibertat. Portaràs la cassola al forn, i quan te'n vingues del mercat arribaràn a la finestra els cavalls de la llibertat. No preguntaràs qui és, si és amant o si és soldat. Tots són la mateixa cosa, i ens duran la llibertat. Llibertat de cada cosa, la llibertat com un ram que ens empeny i que ens fascina, no hi ha més que llibertat. Lliberta pel qui navega tota la nit navegant, llibertat pel qui fa el solc No hi ha més que llibertat Llibertat pel fill que naix, i al món acaba d'entrar, llibertat desencolada. No hi ha més que llibertat. Al capvespre vàrem veure que el cel estava tot clar amb unes lletres que deien: No hi ha més que llibertatt! Companya, duies al pit una rosa de combat, amb unes lletres que deien: No hi ha més que llibertat!

credits

released June 17, 2013

L'AMOR O LA GUERRA

Gravat als estudis 14 (Muro d’Alcoi) en Novembre – Desembre de 2010 i Torre Jordana (Agost 2012) per Rafael “Cato” Gisbert.

Mesclat a Torre Jordana (Sta Maria de Miralles) en Agost 2012 per Gat.

Masteritzat a estudis 14 en Novembre 2012 per Cato

Tots els poemes són de Vicent Andrés Estellés. Música de Pau Miquel Soler excepte 10, que és de Cato.

Pau Miquel Soler: Arranjaments, veu, guitarra acústica, arpa de taula, baix, harmònium, teclats, violí i percussions.

Rafael Gisbert “Cato”: Tabal, clarinet, clarinet turc, saxo soprano, sac de gemecs, xirimita i tarota.

Elies Fuster: Tabla, pandero quadrat, bendir, udu, tambor provençal, tamburello, bongos, darbuka i percusions menors.

Amb la col·laboració especial de:

Tóbal Rentero: llaüt, bandúrria i guitarró. ( 3), Ausiàs Gisbert : Violoncello ( 1, 11 i 12), Hugo Mas : Recitat (9), René Dossin: Contrabaix (5). Jordi Albinyana: Guitarra dotze cordes (3 i 4), Gat: Percussions (3 i 6), Josep Alcover: Trombó, sacabuig. (6), Llúcia Palacios: Postisses (3), Roser Negro: Flauta travessera (2), Camilo : Tuba. (2)

Disseny i presentació: Angela Tarrazó, Jordi Albinyana (Basat en les pintures del Vas dels Guerrers, La Serreta, Alcoi)

AGRAÏMENTS:

Primerament a Sandra Obiol i el Centre Ovidi Montlor per encetar aquest projecte, a partir d'un ajut d'Unnim Obra Social, i encoratjar-me a realitzar-lo. Menció especial a tots els músics que han posat els seus dits i la seva màgia en aquesta gravació. Gran part del que escolteu és gràcies ells. També a tots aquells qui m'heu acompanyat en directe:Jordi Albinyana, Cato, Pablo González, Pere Ródenas, Toni de l'Hostal, Pau Aracil i Toni Blanes. A Pau Grau, a Arthur Caravan, els meus pares i germà, Autodolor War, Eliseo, Saro. També a Pau Alabajos -germà de mural-, Marquet, Hector Arnau, Ruben Marín, Pep Albinyana, Hugo Mas, Museu arqueològic d'Alcoi, Pau Martinez i a tota la penya dels Ratonets i més gent que potser no recorde/conec encara i a qui dec moltes coses.Als qui vénen,doncs, i a vosaltres, que teniu el disc a les mans.

Obviament a Gat (g3g), Francesc Burgos (LaCasaCalba) i Lluís Planes Mestre (Pollos Planes) per l'inestimable ajut en l'edició.

I com no, a Vicent Andrés Estellés.

Dedicat a Àngela, pel seu suport i inspiració.

© dels poemes : Editorial 3 i 4.


EDITA MÚSICA DE TELERS

license

tags

about

lamorolaguerra Valencian Community, Spain

contact / help

Contact lamorolaguerra

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like L'amor o la guerra, you may also like: