L'amor o la guerra

by Pau Miquel Soler

supported by
/
  • Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.

     name your price

     

1.
2.
3.
4.
02:27
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.

credits

released June 17, 2013

L'AMOR O LA GUERRA

Gravat als estudis 14 (Muro d’Alcoi) en Novembre – Desembre de 2010 i Torre Jordana (Agost 2012) per Rafael “Cato” Gisbert.

Mesclat a Torre Jordana (Sta Maria de Miralles) en Agost 2012 per Gat.

Masteritzat a estudis 14 en Novembre 2012 per Cato

Tots els poemes són de Vicent Andrés Estellés. Música de Pau Miquel Soler excepte 10, que és de Cato.

Pau Miquel Soler: Arranjaments, veu, guitarra acústica, arpa de taula, baix, harmònium, teclats, violí i percussions.

Rafael Gisbert “Cato”: Tabal, clarinet, clarinet turc, saxo soprano, sac de gemecs, xirimita i tarota.

Elies Fuster: Tabla, pandero quadrat, bendir, udu, tambor provençal, tamburello, bongos, darbuka i percusions menors.

Amb la col·laboració especial de:

Tóbal Rentero: llaüt, bandúrria i guitarró. ( 3), Ausiàs Gisbert : Violoncello ( 1, 11 i 12), Hugo Mas : Recitat (9), René Dossin: Contrabaix (5). Jordi Albinyana: Guitarra dotze cordes (3 i 4), Gat: Percussions (3 i 6), Josep Alcover: Trombó, sacabuig. (6), Llúcia Palacios: Postisses (3), Roser Negro: Flauta travessera (2), Camilo : Tuba. (2)

Disseny i presentació: Angela Tarrazó, Jordi Albinyana (Basat en les pintures del Vas dels Guerrers, La Serreta, Alcoi)

AGRAÏMENTS:

Primerament a Sandra Obiol i el Centre Ovidi Montlor per encetar aquest projecte, a partir d'un ajut d'Unnim Obra Social, i encoratjar-me a realitzar-lo. Menció especial a tots els músics que han posat els seus dits i la seva màgia en aquesta gravació. Gran part del que escolteu és gràcies ells. També a tots aquells qui m'heu acompanyat en directe:Jordi Albinyana, Cato, Pablo González, Pere Ródenas, Toni de l'Hostal, Pau Aracil i Toni Blanes. A Pau Grau, a Arthur Caravan, els meus pares i germà, Autodolor War, Eliseo, Saro. També a Pau Alabajos -germà de mural-, Marquet, Hector Arnau, Ruben Marín, Pep Albinyana, Hugo Mas, Museu arqueològic d'Alcoi, Pau Martinez i a tota la penya dels Ratonets i més gent que potser no recorde/conec encara i a qui dec moltes coses.Als qui vénen,doncs, i a vosaltres, que teniu el disc a les mans.

Obviament a Gat (g3g), Francesc Burgos (LaCasaCalba) i Lluís Planes Mestre (Pollos Planes) per l'inestimable ajut en l'edició.

I com no, a Vicent Andrés Estellés.

Dedicat a Àngela, pel seu suport i inspiració.

© dels poemes : Editorial 3 i 4.


EDITA MÚSICA DE TELERS

tags

license

about

lamorolaguerra Valencian Community, Spain

contact / help

Contact lamorolaguerra

Streaming and
Download help

Track Name: Epíleg, o testament
Rosa i segell,
balcons oberts,
terra de fruit,
aigua de fang.

Fulgor d’acer,
pau voleiant,
pomells florits,,
dies com pa.

Hora del rec,
tancat de l’hort,
palmes gentils.

Solc del matí,
ram de perfums,
escala i sol.
Track Name: Cant a València
Jo t’he mirat, amant, des d’una torre,
i t’he sentit molt meua als teus carrers,
entre les gents, entre les fulles, entre
l’alba que neix i una brisa a les teles.

Jo t’he mirat com mariner amant
des de la mar, com línia d’amor,
i he cantat el meu cant a la popa,
deixant que el cor donàs el darrer vers.

Jo t’he mirat, amant, com llaurador
vinclat al solc per on arriba el dia
i he enyorat finestres i balcons.

Jo t’he mirat, amant, amb ulls de cec,
tot recorrent un per un els carrers
on vaig sentir la primera delicia.

Jo, desterrat, amb la paraula trèmula,
enyore uns béns que m’omplien les mans,
i em veig les mans molt riques d’aquells béns
que vaig tenir, vivents entre els meus dits.

Jo, desterrat, enyore carrers, places,
enyore un temps que ja és passat per sempre,
com navegant que intenta, riu amunt,
reviure uns fets, reviure una delícia.

No tornaré, però et recorde sempre,
amb ulls a punt de descobrir-te el cos,
amb ulls amants, nit i dia desperts.

Entra una llum, i entrava de puntetes
com una amant que no vol despertar-te,
i jo la veig com s’acosta al meu llit.
Track Name: En un carrer d'Alacant
En un carrer d’Alacant - barri antic -
han començat a ballar, dones i homes.
Salten lleugers i la gent ho contempla.
Com els infants que miren l’espectacle.

Amb espardenyes és el salt millor,
sona, de lluny, una guitarra oculta.
I canta algú, l’un i el dos, però ells ballen.
Han elegit el millor del dibuix.

Balla el país, amb aquestes parelles
balla el país, car el futur és seu.
Seu i ben seu. I la música és seua.
El firmament de l’estelada mel.
Track Name: Em dus a tu
me’n vaig amb tu em dus a tu pugem
al cadafal i ho féiem conjugals

sempre bramant l’entrecuix que es desperta
tirons de pèls fatigues de bromera
sempre excedint estretors de vagina

fes-me almirall de la nau del teu cos

o capità dels teus béns repartits

o general de tot el que tens tu

jo manaré decretaré totes les guerres

les lliurarem damunt el llit feliços.
Track Name: Aitana-Scherzo
La nit és una pedra blanca.

La nit és una pedra blava.

Aitana

Un cavaller d’or i de plata
creua el barranc de la batalla.

Aitana

Aitana de la pedra fosca,
Aitana de la pedra blanca.

Al mateix rodolí d’aigua
canta una donzella daurada.

Mullats tenia els cabells,
tenia la pell amarada.

Aitana

Per la mar renilla una barca

Perquè era molt blava la nit
ens tornaríem a estimar.

Camines nua per l’estança.
Tens l’estatura de la sal

Perquè era molt blava la nit
ens tornariem a besar.

Enjogassat amb els teus pits.
Tota la nit enjogassat.

Les teues cuixes se’n anaven
per la mar.

El vent és una xarxa.

La claredat entrava
i anava nua per la casa.

Ametla dolça.
Ametla amarga

Posava els peus dintre la safa
i creixia un arbre de sal,
un sant miquel amb una espasa.

Anava nua per la casa.

Ametla dolça.
Ametla amarga.

Perquè era molt blava la nit
ens tornaríem a estimar.

Camines nua per l’estança.
Tens l’estatura de la sal

Camines nua per l’estança
i jo em moria d’estimar

T’evocava nua dempeus.
Mai res no seria pecat.

Alacant.
Per la finestra entra el mar.
Track Name: Benvinguda (Gandia)
Solquen vaixells i riuraus el matí.
Van a l’amor o la guerra, les lluites,
les proes d’or les corones de l’aire,
dons de cristall, matiners ermites.

Van a l’amor o la guerra! Solcaven
ones del mar, de vidres reiterats,
i salpassaven una brisa alegre
amb àgils mans i ballaven els peixos.

Per un amor errant de Carmesina,
per un amor capital de Tirant,
per un amor desvetllat a una cel·la,

puguen xiprers i penetren el dia,
canten els pins voladores cintures
i arriba el jorn al seu centre de gràcia.
Track Name: Episodis personals
Com al joc de daus, tot o res,
amb un delit brusc, embriac,
o al dictat més caut de l’escac
que mesura més, del seny pres,

la jugada futura. Empès
a més encara, al cul del sac,
crec carrer el que és atzucac,
i persevere encara més.

Ets captiu, mai no fugitiu,
al vertiginós nucli, centre
de l’al·lucinat laberint
on lluites amb feroç instint.

Et cal aturar-te un moment
on ets ara, dintre el brogit,
abans que et signifique oblit
allò, pregon, que el teu cor sent,

perquè no et serà trencament
ni tampoc sentiment occit:
rossinyol al cor de la nit,
el cant fulgura permanent.

Mesuraves la vastedat
desdibuixada d’un record
des d’un nucli sabut, concret
com volent-te saber complet!
Track Name: L'amor més gran (Llibre d'Elx)
L’amor més gran que ha nascut a la terra,
L’amor més gran que ha nascut a la mar:
L’amor que té l’estatura del segle
I ha desxifrat velles claus del dolor;

Aquest dolor que passa el món, com un
Amarg estel, aquest dolor pregon
De la sement enterrada a la mar,
Aquest dolor de musical esquema,

fent avançar un amarg alfabet
Que creua els anys, com arravata els segles.

Aquest amor serà el dolor més alt,
Aquest dolor serà l’amor més fondo,
I florirà, nit i dia, recòndit.
Track Name: Caurà la nit (Alcoi)
Les barricades de la fosca lluita,
les barricades del combat obrer.
S'han rebel·lat els telers i les serres;
s'han rebel·lat els trabucs de la festa.

S'han rebel·lat; i planten cara al dia,
cara a la mort, damunt les barricades.
És el matí de fones i ferides,
és el matí de la lluita darrera!

Alguns han mort; però altres continuen
el seu combat, amb mocador al front,
sempre lluitant, amb la sang perseguida.

Caurà la nit, com un fum, una serra.
Caurà la nit, cordells de presoners.
Caurà la nit però hi ha la llavor!

Com sang o pa de permanent vigília,
com sal i vi, com hospital de nafres,
com derrotat amb una canya sols,
o com lligat amb un aspre cordell.

Tornen camins de pols recongeuda,
del dur afront, de la derrota amarga,
assenyalant camins per al futur,
assegurant reivindicacions.

Com drap o arrap, com el pit tatuat,
com el metall de la lluita diària,
sostres perduts, enteixinats de nacre.

Caurà la nit, com un fum, una serra.
Caurà la nit, cordells de presoners.
Caurà la nit però hi ha la llavor!
Track Name: No hi ha més que llibertat
Tenia un amor de lluna
i esperava desvetllat
per si de cas venia l'hora
clara de la llibertat.

Portaràs la cassola al forn,
i quan te'n vingues del mercat
arribaràn a la finestra
els cavalls de la llibertat.

No preguntaràs qui és,
si és amant o si és soldat.
Tots són la mateixa cosa,
i ens duran la llibertat.

Llibertat de cada cosa,
la llibertat com un ram
que ens empeny i que ens fascina,
no hi ha més que llibertat.

Lliberta pel qui navega
tota la nit navegant,
llibertat pel qui fa el solc
No hi ha més que llibertat

Llibertat pel fill que naix,
i al món acaba d'entrar,
llibertat desencolada.
No hi ha més que llibertat.

Al capvespre vàrem veure
que el cel estava tot clar
amb unes lletres que deien:
No hi ha més que llibertatt!

Companya, duies al pit
una rosa de combat,
amb unes lletres que deien:
No hi ha més que llibertat!