1. |
Epíleg, o testament
02:26
|
|
||
Rosa i segell,
balcons oberts,
terra de fruit,
aigua de fang.
Fulgor d’acer,
pau voleiant,
pomells florits,,
dies com pa.
Hora del rec,
tancat de l’hort,
palmes gentils.
Solc del matí,
ram de perfums,
escala i sol.
|
||||
2. |
Cant a València
03:22
|
|
||
Jo t’he mirat, amant, des d’una torre,
i t’he sentit molt meua als teus carrers,
entre les gents, entre les fulles, entre
l’alba que neix i una brisa a les teles.
Jo t’he mirat com mariner amant
des de la mar, com línia d’amor,
i he cantat el meu cant a la popa,
deixant que el cor donàs el darrer vers.
Jo t’he mirat, amant, com llaurador
vinclat al solc per on arriba el dia
i he enyorat finestres i balcons.
Jo t’he mirat, amant, amb ulls de cec,
tot recorrent un per un els carrers
on vaig sentir la primera delicia.
Jo, desterrat, amb la paraula trèmula,
enyore uns béns que m’omplien les mans,
i em veig les mans molt riques d’aquells béns
que vaig tenir, vivents entre els meus dits.
Jo, desterrat, enyore carrers, places,
enyore un temps que ja és passat per sempre,
com navegant que intenta, riu amunt,
reviure uns fets, reviure una delícia.
No tornaré, però et recorde sempre,
amb ulls a punt de descobrir-te el cos,
amb ulls amants, nit i dia desperts.
Entra una llum, i entrava de puntetes
com una amant que no vol despertar-te,
i jo la veig com s’acosta al meu llit.
|
||||
3. |
En un carrer d'Alacant
02:58
|
|||
En un carrer d’Alacant - barri antic -
han començat a ballar, dones i homes.
Salten lleugers i la gent ho contempla.
Com els infants que miren l’espectacle.
Amb espardenyes és el salt millor,
sona, de lluny, una guitarra oculta.
I canta algú, l’un i el dos, però ells ballen.
Han elegit el millor del dibuix.
Balla el país, amb aquestes parelles
balla el país, car el futur és seu.
Seu i ben seu. I la música és seua.
El firmament de l’estelada mel.
|
||||
4. |
Em dus a tu
02:27
|
|
||
me’n vaig amb tu em dus a tu pugem
al cadafal i ho féiem conjugals
sempre bramant l’entrecuix que es desperta
tirons de pèls fatigues de bromera
sempre excedint estretors de vagina
fes-me almirall de la nau del teu cos
o capità dels teus béns repartits
o general de tot el que tens tu
jo manaré decretaré totes les guerres
les lliurarem damunt el llit feliços.
|
||||
5. |
Aitana-Scherzo
04:13
|
|
||
La nit és una pedra blanca.
La nit és una pedra blava.
Aitana
Un cavaller d’or i de plata
creua el barranc de la batalla.
Aitana
Aitana de la pedra fosca,
Aitana de la pedra blanca.
Al mateix rodolí d’aigua
canta una donzella daurada.
Mullats tenia els cabells,
tenia la pell amarada.
Aitana
Per la mar renilla una barca
Perquè era molt blava la nit
ens tornaríem a estimar.
Camines nua per l’estança.
Tens l’estatura de la sal
Perquè era molt blava la nit
ens tornariem a besar.
Enjogassat amb els teus pits.
Tota la nit enjogassat.
Les teues cuixes se’n anaven
per la mar.
El vent és una xarxa.
La claredat entrava
i anava nua per la casa.
Ametla dolça.
Ametla amarga
Posava els peus dintre la safa
i creixia un arbre de sal,
un sant miquel amb una espasa.
Anava nua per la casa.
Ametla dolça.
Ametla amarga.
Perquè era molt blava la nit
ens tornaríem a estimar.
Camines nua per l’estança.
Tens l’estatura de la sal
Camines nua per l’estança
i jo em moria d’estimar
T’evocava nua dempeus.
Mai res no seria pecat.
Alacant.
Per la finestra entra el mar.
|
||||
6. |
Benvinguda (Gandia)
02:39
|
|
||
Solquen vaixells i riuraus el matí.
Van a l’amor o la guerra, les lluites,
les proes d’or les corones de l’aire,
dons de cristall, matiners ermites.
Van a l’amor o la guerra! Solcaven
ones del mar, de vidres reiterats,
i salpassaven una brisa alegre
amb àgils mans i ballaven els peixos.
Per un amor errant de Carmesina,
per un amor capital de Tirant,
per un amor desvetllat a una cel·la,
puguen xiprers i penetren el dia,
canten els pins voladores cintures
i arriba el jorn al seu centre de gràcia.
|
||||
7. |
Episodis personals
02:16
|
|
||
Com al joc de daus, tot o res,
amb un delit brusc, embriac,
o al dictat més caut de l’escac
que mesura més, del seny pres,
la jugada futura. Empès
a més encara, al cul del sac,
crec carrer el que és atzucac,
i persevere encara més.
Ets captiu, mai no fugitiu,
al vertiginós nucli, centre
de l’al·lucinat laberint
on lluites amb feroç instint.
Et cal aturar-te un moment
on ets ara, dintre el brogit,
abans que et signifique oblit
allò, pregon, que el teu cor sent,
perquè no et serà trencament
ni tampoc sentiment occit:
rossinyol al cor de la nit,
el cant fulgura permanent.
Mesuraves la vastedat
desdibuixada d’un record
des d’un nucli sabut, concret
com volent-te saber complet!
|
||||
8. |
||||
L’amor més gran que ha nascut a la terra,
L’amor més gran que ha nascut a la mar:
L’amor que té l’estatura del segle
I ha desxifrat velles claus del dolor;
Aquest dolor que passa el món, com un
Amarg estel, aquest dolor pregon
De la sement enterrada a la mar,
Aquest dolor de musical esquema,
fent avançar un amarg alfabet
Que creua els anys, com arravata els segles.
Aquest amor serà el dolor més alt,
Aquest dolor serà l’amor més fondo,
I florirà, nit i dia, recòndit.
|
||||
9. |
Llibre de la saviesa
03:11
|
|
||
10. |
El guerrer de Moixent
01:35
|
|
||
11. |
Caurà la nit (Alcoi)
04:11
|
|
||
Les barricades de la fosca lluita,
les barricades del combat obrer.
S'han rebel·lat els telers i les serres;
s'han rebel·lat els trabucs de la festa.
S'han rebel·lat; i planten cara al dia,
cara a la mort, damunt les barricades.
És el matí de fones i ferides,
és el matí de la lluita darrera!
Alguns han mort; però altres continuen
el seu combat, amb mocador al front,
sempre lluitant, amb la sang perseguida.
Caurà la nit, com un fum, una serra.
Caurà la nit, cordells de presoners.
Caurà la nit però hi ha la llavor!
Com sang o pa de permanent vigília,
com sal i vi, com hospital de nafres,
com derrotat amb una canya sols,
o com lligat amb un aspre cordell.
Tornen camins de pols recongeuda,
del dur afront, de la derrota amarga,
assenyalant camins per al futur,
assegurant reivindicacions.
Com drap o arrap, com el pit tatuat,
com el metall de la lluita diària,
sostres perduts, enteixinats de nacre.
Caurà la nit, com un fum, una serra.
Caurà la nit, cordells de presoners.
Caurà la nit però hi ha la llavor!
|
||||
12. |
|
|||
Tenia un amor de lluna
i esperava desvetllat
per si de cas venia l'hora
clara de la llibertat.
Portaràs la cassola al forn,
i quan te'n vingues del mercat
arribaràn a la finestra
els cavalls de la llibertat.
No preguntaràs qui és,
si és amant o si és soldat.
Tots són la mateixa cosa,
i ens duran la llibertat.
Llibertat de cada cosa,
la llibertat com un ram
que ens empeny i que ens fascina,
no hi ha més que llibertat.
Lliberta pel qui navega
tota la nit navegant,
llibertat pel qui fa el solc
No hi ha més que llibertat
Llibertat pel fill que naix,
i al món acaba d'entrar,
llibertat desencolada.
No hi ha més que llibertat.
Al capvespre vàrem veure
que el cel estava tot clar
amb unes lletres que deien:
No hi ha més que llibertatt!
Companya, duies al pit
una rosa de combat,
amb unes lletres que deien:
No hi ha més que llibertat!
|
Streaming and Download help
If you like L'amor o la guerra, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp